«veus? què és allò que veus? -És el campanar de Reus!»

Aquest és un rodolí que la Maria Bohigas, néta de Joan Sales, va voler fer-nos conèixer dissabte, a Siurana, en el marc de l’homenatge que el Centre Quim Soler va organitzar per commemorar el centenari del naixement de l’escriptor que un dia, anant d’excursió, a peu, s’enamorà per sempre d’aquest bocí de terra encimbellat i magnètic. La Maria Bohigas, editora per altra part, posà així, amb aquest artilugi infantil, la nota familiar a una festa que, a voltes literària i a voltes històrico-política, també contenia una mirada territorial: el Sales escriptor i editor, figura de la cultura catalana del XX, escollí Siurana per arrelar, viure i pensar el seu món, que en bona mesura és el nostre. I a la mística del lloc, lligat a l’orografia i a la història d’un salt que significa la caiguda dels moros de la Catalunya medieval, hi afegim l’elecció de l’intel·lectual que, amb el seu gest de filiació ens convida a compartir-la: “Siurana la vam descobrir des del coll d’Arbolí, venint d’Arbolí, tornant d’una llarga excursió, cap al tard, i en el coll va aparèixer il·luminada per un cel daurat, semblava de somni, una meravella, i vam arribar a Siurana ja enamorats de Siurana”…

Aquesta sensació de pertinença a un territori del qual Siurana és un símbol era per mi, fins dissabte, molt més intuïtiu del que ho és ara, havent conegut alguns detalls de l’home, que hi visqué i que hi tingué un projecte. Semblaria que, en aquell moment polític tan difícil (Sales arriba el 1948), un extrem com aquell podria esdevenir una mena de Km 0, un punt de partida, un fonament per a un edifici que s’hauria de projectar més enllà. Sales actualitza Siurana, s’enamora de la seva bellesa natural, topogràfica, geodèsica, cosmològica… i la proposa com un punt cardinal del seu mapa vital, polític i cultural.

El Miquel Martorell i la Teresa Colomer foren uns dels testimonis que dissabte ens parlaren de Sales. El 1971 s’instal·laren a Siurana amb la intenció de construir-se un món nou. Coincideixen amb Sales, i des d’aquell (segon) origen comparteixen el debat d’allò desitjable i d’allò possible, cadascú des dels seus ulls. Uns i altre escolliren aquest racó per a re-inventar-se i provar de construir alternatives.

Siurana, doncs, més enllà del seu valor històric i natural, és un espai carregat d’emocions: alguns dels nostres contemporanis il·lustres han pensat el món que compartim des d’allí i l’han convertida en un referent territorial.

Tot això ho intuïa quan dissabte vaig anar a Siurana a formar part dels amics del Centre Quim Soler -la literatura i el vi-, a acompanyar-los en aquest acte de record a l’escriptor d’Incerta Glòria. Hi hagué poques autoritats, i s’hi respirà un ambient força familiar, perquè aquestes sensacions territorialitzades són menys compartides del que provablement imaginem. I així, en família, sopant, després de la festa literària que s’esdevingué a l’església romànica, preciosíssima, senzillíssima, ho poguérem comentar amb el Toni Orensanz, una veu imprescindible per entendre el Priorat.