Cada vegada veig més sembrats al meu voltant. És l’indicador d’un procés de regressió que té conseqüències tècniques i socials, i conseqüentment simbòliques. Els propietaris dels terrenys estan plantant cereals per evitar que els quedin erms. Han arrencat la vinya perquè és vella (ves per on!) i hi ha una subvenció a aquest efecte (les disposicions generals de l’administració europea es basen en el convenciment que sobra vinya). I el cereal és una solució endreçada, fàcil de gestionar i de poques complicacions. Tant és així, tant baix és el valor que s’hi dóna que, almenys en l’entorn que em rodeja, els amos de les terres les cedeixen a una empresa agrària que les explota sense altra contra-prestació que la pròpia gestió. I la manca de valor i l’externalització tenen conseqüències. Els cultius veïns es ressenten, per exemple, dels tractaments amb herbicides de gran agressivitat. Però aquesta complicació tècnica és petita al costat del perjudici simbòlic que representa l’abandonament del cultiu de la vinya, que requereix un coneixement complex vinculat al territori, per externalitzar i, en conseqüència abandonar la gestió territorial a tercers, desvinculats. Tot plegat és una conseqüència de la pèrdua de valor (comercial) del producte de la vitiCULTURA, en sentit radical, que ve d’arrel.