Sento la Benedetta Tagliabue a la ràdio i paro atenció. És un personatge, se’m fa pesat, per repetit; forma part d’un “star System” popular que deu ser fàcil per als periodistes… i malgrat tot m’atrau suficientment per seguir l’entrevista. Parla de tot, i s’agrada, i finalment (ens) convoca a la inauguració de la fundació del seu difunt marit i figura de l’arquitectura, l’Enric Miralles. Les bromes de l’equip de periodistes, pròpies d’un magazine de tarda per altra part, provoquen una distensió simpàtica interessant-se pel piscolabis. La resposta de la figura mediàtica que ens ha parlat des de la seva posició de lideratge cultural com a arquitecta catalana d’origen italià (i sentint-la parlar en català agrada molt per aquestes latituds) reconeguda arreu del món, és…