Cada vegada veig més sembrats al meu voltant. És l’indicador d’un procés de regressió que té conseqüències tècniques i socials, i conseqüentment simbòliques. Els propietaris dels terrenys estan plantant cereals per evitar que els quedin erms. Han arrencat la vinya perquè és vella (ves per on!) i hi ha una subvenció a aquest efecte (les disposicions generals de l’administració europea es basen en el convenciment que sobra vinya). I el cereal és una solució endreçada, fàcil de gestionar i de poques complicacions. Tant és així, tant baix és el valor que s’hi dóna que, almenys en l’entorn que em rodeja, els amos de les terres les cedeixen a una empresa agrària que les explota sense altra contra-prestació que la pròpia gestió. I la manca…