Una amiga inquieta em va demanar ajuda perquè tenia una cita a Scala Dei… Em va semblar natural que per un viatge tan important es posés a cercar bastons; però, era jo la persona més adequada per recolzar una empresa com aquesta? De Scala Dei en sé molt poques coses; sobretot perquè suposo que n’hi ha moltes d’amagades, en un bagul immens, amb doble o triple fons. Qui és Scala Dei, cal preguntar-se. Avui tenim el Ricard Rofes actuant-hi, i això és un canal de proximitat per a molts de nosaltres, perquè (el Ricard) és una persona que, a poc a poc, amb una trajectòria professional cada cop més sòlida ha anat deixant empremta a la comarca, i ens hem anat relacionant i saludant, com a companys, o fent-nos companyia. Tan se val!

Però més enllà del Ricard, qui és Scala Dei? Recordo de quan era nen i hi anava amb els pares que aquest lloc estava habitat; i més endavant vaig poder recuperar aquells records infantils i vaig entendre que Scala Dei estava gestionat; en la seva dimensió vínica i històrica, des de l punt de vista de les finques, de la vinya i dels edificis, tan emblemàtics. I des del punt de vista escenogràfic. A Scala Dei hi havia, a més de les pedres i els ceps, a més de la història, lligada a la Cartoixa primer, a l’imaginari dels monjos intel·lectualment vínics, i a la Desamortització de Mendizábal després, un personatge decisiu i que sobretot en la seva darrera etapa activa, en els noranta, quan ja podia (jo) interpretar els missatges que ens n’arribaven, em va marcar per sempre la mirada cap a aquest celler iconogràfic i representatiu d’una comarca que ha esdevingut, al llarg dels anys, una marca, un símbolgeogràfic i enològic, amb el conseqüent efecte comercial. El personatge que representava el celler Scala Dei era l’Asunción Peyra, una dona, una senyora que expressava un orgull territorial que es projectava a través del vi, un orgull vínic per la pròpia marca, per la casa familiar i pel seu llinatge, lligat des de 1835 a aquest lloc.

Avui, ara que la senyora Peyra ja no hi és, que fa temps que ens preguntàvem què se n’havia fet, i després d’haver conegut aquest persontage orgullós d’allò que representava, la pregunta se’ns fa més actual: qui és avui Scala Dei? Fa uns quants dies apareixia a la premsa la notícia dels nous vins del celler, unes garnatxes singularíssimes que vam poder tastar a la darrera fira de Falset, a Mas Figueras concretament; i que contenen la petjada del Ricard Rofes, la recerca en unes vinyes d’alçada de gran caràcter, i naturalment la marca d’un dels cellers més emblemàtics. Ara caldrà que algú agafi el compromís renovat de representar-los, els vins, sense que el pes de la senyora Peyra els condicioni, però recuperant aquell component autèntic, original i particular, lligat a la història, que feia (convertia) l’experiència d’Scala Dei en un episodi inèdit i irrepetible.

Parlàvem, per cert, d’aquestes coses amb una altra amiga, responsable de coses importants que passen avui al PRIORAT, ara fa quinze dies, havent obert una ampolla que va “caure’ns” a les mans d’Scala Dei del 74; vi i finissim, espectacular al cap de 38 anys!